No es venien tantes cases a Tarragona des de la bombolla.

Reportatge del Diari de Tarragona (17022022)

17 de febrer de 2022

La compravenda es dispara un 45% i arriba al màxim des del 2007, darrer any del boom. Influeix la demanda embassada, el creixent estalvi i la Covid, en donar més importància a la llar


Tendència. Creix l'herència d'habitatges
A Tarragona hi va haver 3.505 adquisicions d'habitatge per herència durant el 2021, segons les dades de l'INE. És un augment d'un 21% respecte del 2020, però també és una xifra superior a la que es va registrar el 2019 el darrer any abans de la irrupció de la pandèmia (3.271).
Pujada de preus.
El preu de venda de la obra nova a Tarragona ciutat va créixer un 59,3% el darrer any, segons informe de l'Associació de Promotors de Catalunya.
Rècord en els darrers 14 anys.
Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística mostren el repunt de venda de cases el 2021, per un rebot respecte al 2020. És la xifra més gran des de la bombolla immobiliària.2009, el pitjor any de la sèrie històrica.
La compravenda és un índex de la bonança econòmica que es va desplomar de cop, baixant a la meitat entre el 2007 i el 2008, encara que va ser el 2009 quan es va tocar fons.
Tarragona va créixer més que Catalunya el 2021.
La compravenda es va incrementar un 45% a Tarragona, una xifra molt per sobre de la mitjana de Catalunya (34,4%) i de la dada global d'Espanya (34,6%).
2009, el pitjor any de la sèrie històrica.
La compravenda és un índex de la bonança econòmica que es va desplomar de cop, baixant a la meitat entre el 2007 i el 2008, encara que va ser el 2009 quan es va tocar fons.

 

  • El 85,7% de les compravendes de cases i pisos el 2021 van ser de vivenda usada, mentre que el 14,3% restant era obra nova.
  • La vivenda protegida continua sent minoritària. Només un 3% de les compravendes van ser en aquest règim. El 97% restant va ser habitatge lliure.

Al mercat immobiliari de Tarragona li asseu bé aquesta sortida progressiva de la pandèmia. Després de la baixada el 2020, el rebot de l'any passat va disparar l'activitat a nivells que no es veien des del 2007, darrer any abans que esclatés la bombolla i generés la Gran Recessió. No es venien tantes cases a la província com des de llavors. Han passat 14 anys perquè la rajola, impulsada per alguns factors de la Covid-19 com les empremtes dels confinaments, torni a agafar força. Durant l'any passat es van comercialitzar 13.427 cases, un 45% més respecte al 2020, un increment comprensible després de la contracció econòmica a tots els nivells que hi va haver a la irrupció de la pandèmia.
Però la xifra és superior a la de tota la dècada. Amb l'excepció del gener i el febrer, en tots els mesos se superaran els 1.000 habitatges venuts, una dada mensual que mai es va assolir el 2020i només tres vegades el 2019, segons les estadístiques de l'INE.
«Un dels factors és que els ciutadans, a causa de la pandèmia, li han donat més importància a les condicions i la confortabilitat de l'habitatge i les seves condicions, com la terrassa, la llum natural... Ha crescut molt l'interès per canviar de habitatge i millorar la qualitat de vida a través de la casa», diu Manuel Sosa, advocat de Tarragona expert al sector immobiliari.
Ferran Font, director d'estudis de la plataforma Pisos.com, confirma la tendència: «A mesura que avançaven els mesos, vèiem que les xifres serien destacades. La situació és molt positiva, però també és saludable. Creix el nombre d'hipoteques, que suposen el 75% de les compravendes. Està molt lluny del 150% que podia haver-hi en temps de la bombolla».
Vet aquí un dels factors decisius en l'equació: els diners estalviats, clau en aquestes operacions. «Durant el 2020 va augmentar la disponibilitat d'estalvi familiar i el 2021 es va aprofitar per donar sortida. Hi havia gent que va posposar la decisió de comprar l'any passat, quan hi hagués més tranquil·litat i, d'altra banda, també el que va buscar un habitatge com a inversió va poder disposar d'aquests estalvis previs», indica Ferran Font. «Els diners al banc no et generen res i hi ha gent que ha estalviat i prefereix invertir. També hem notat un increment important de jubilacions, a zones on hi havia bons sous i ara bones pensions, i això també ha influït a l'hora de comprar», diu Diego Reyes, president de l'associació de promotors del Tarragonès.

Hi ha diners per invertir.
També els inversors han aprofitat aquest nínxol d'inversió que constitueix l'habitatge, ja que és un actiu que sol conservar el preu i el valor i tendeix a revaloritzar-se i a oferir una rendibilitat en cas de lloguer», afegeix Sosa. Els tarragonins tenen estalviats 13.077 milions d'euros en dipòsits financers, segons les dades del Banc de Espanya del setembre del 2021. És un 3,3% més que el que hi havia un any enrere, el setembre del 2020, quan ja assolava la Covid i les seves dures restriccions.
Al setembre del 2019 hi havia 11.273 milions. Això significa que, malgrat la frenada econòmica pel coronavirus, en aquests gairebé dos anys de pandèmia els estalvis al banc dels ciutadans de Tarragona han crescut un 16%. Les restriccions constants han reduït partides com viatges i lleure, que són ara dipòsits susceptibles de ser destinats a compres al mercat immobiliari.
Això sí, el mateix Banc d'Espanya ha limitat aquest «estalvi de caràcter forçós» a les «rendes més altes, principalment perquè són aquestes les que tenen un percentatge d'ingressos salarials menys exposats als sectors econòmics més vulnerables a la crisi sanitària ». Tot plegat, en suma, configura un brou de cultiu optimista, malgrat les nuvolades econòmiques a l'horitzó. «Superada la crisi sanitària i veient una mica la llum al final del túnel, la gent es tornen a atrevir a buscar habitatge», diagnostica Sosa.
Diego Reyes parla d'«una millora important», però matisa: «No estem parlant d'una cosa espectacular. La situació no és per llençar coets, perquè ara vindrà la segona fase, que serà l'increment de preus, amb la qual cosa es contindria la demanda. Hi ha un augment important de l'obra nova, tant en venda com en preu, motivat perquè cada cop hi ha més impostos. A nivell local els costos són més grans, els requeriments tant urbanístics com normatius incrementen el cost de l'obra nova».

Habitatge de tres habitacions.
Reyes indica que «quan vens del no-res, per poc que n'hi hagi, sempre hi ha una recuperació» i desglossa alguns dels productes més venuts: «Envia l'habitatge plurifamiliar, de llocs concrets de costa. Hi ha gent que vol canviar de població, anar a llocs de més esbarjo. Es cerca la vivenda de tres habitacions. No hi influeix tant el teletreball i el desplaçar-s'hi sinó el fet que es passa més temps a casa i es detecten altres necessitats».
Ferran Font, des de Pisos.com, també ha detectat aquest impacte pandèmic: «Hem canviat la manera de consumir, de relacionar-nos, de comprar. L'habitatge ara no és només el lloc on dormiràs després d'estar tot el dia fora, sinó que també s'ha convertit en un lloc on gaudir, on conciliar la vida personal i professional. Per això ara hi ha una necessitat de cercar més espai».
Això sí, el 2021 també va ser l'any de la tornada a les grans ciutats i en què va caure, en part, el mite de l'impuls a l'àmbit rural. «La marxa de la capital a zones rurals va retrocedir per diversos motius. Una va ser que el teletreball no s'ha quedat tant com pogués semblar i han tornat els desplaçaments diaris. Per això el mercat s'ha reactivat. De grans capitals, potser perquè els serveis en aquestes zones on es mudaran certs perfils no eren suficients o no estaven a l'alçada. Molts han preferit tornar-hi», afegeix Ferran Font.

L'embranzida de la segona mà.
El 85,7% de les compravendes a Tarragona van ser de vivenda utilitzada, mentre que el 14,3% restant era obra nova.
Tot i això, l'auge de la segona mà no va impedir que fos un bon any per als habitatges acabats d'estrenar. Les 1.920 cases i pisos nous venuts pràcticament dupliquen la dada del 2020 (hi va haver 1.023) i és un 68% superior en relació a un any normal com va ser el 2019 (1.142). «L'obra nova ha tingut un gran protagonisme en aquesta tirada, pràcticament tota la que es construeix aquesta venuda»; apunta Manel Insulsa. El balanç de l'INE desglossa pel règim de protecció i també permet veure que el 97% d'aquestes compravendes són de vivenda lliure, davant d'un 3% de protegides, una categoria clarament minoritària.
L'increment interanual del 45% a Tarragona queda lleugerament per sota del registre de Lleida (46%), però és notòriament superior al de Girona (38%) i al de Barcelona (30%).
La inèrcia alcista és generalitzada i similar al global d'Espanya, on durant tot l'any es van comercialitzar 565.523 habitatges, un 34,6% més que el 2020, i la xifra més alta des del 2007.

 

 

 

 

. Ota Cochs

Permalink

 

 

Ens vols conèixer?

Deixa'ns convidar-te a un cafè.

Edifici Cochs
Avinguda Prat de la Riba, 41, Bis, Baixos
Reus 43201
Tel. +34 977 311 999
info@ota.cat

        

 

© 2022   OTA Immobiliària 2002, SL
Avís legal Política de cookies Website by Dockset